Es tracta d’un conjunt de tres edificis que comparteixen un jardí comú amb piscina. Com a conseqüència del pas dels anys l’edifici havia envellit i necessitava una rehabilitació de façanes ja que existien algunes deficiències significatives conegudes per tots: risc de despreniment d’algunes peces prefabricades de les vores de forjat, baranes amb ancoratges trencats, filtracions puntuals, oxidació de perfils metàl·lics, etc.

S’havien plantejat altres intervencions consistents en la substitució de les faixes de pedra artificial que envolten l’edifici a nivell de cada forjat i el canvi de baranes, però finalment realitzar una rehabilitació que sigui un rejoveniment de l’edifici, però mantenint-ne l’aspecte original,  sense ocultar la seva edat.

Així doncs, se substitueixen tots els ancoratges de les baranes i es reforcen els muntants per eliminar el fimbreix existent, per després decapar-les i pintar-les, es revisen totes les peces prefabricades per garantir-ne la correcta fixació, i en els casos on és necessari es millora, s’impermeabilitzen les terrasses i cornises superiors i es reparen altres petites lesions existents.

Un cop finalitzada l’obra l’edifici recupera l’aspecte original, però no oculta la seva edat. Torna a estar en forma, però s’hi veuen les cicatrius del pas del temps.

La Comunitat de propietaris em planteja la rehabilitació energètica, mitjançant un SATE (aïllament tèrmic per l’exterior), de la façana del seu edifici. Fem un estudi detallat i ens adonem que amb les intervencions que volen dur a terme no podran optar a cap tipus d’ajuda per a la rehabilitació ja que no assoleixen l’estalvi energètic mínim que es requereix. Però l’estudi demostra que si rehabilitem també les cobertes i terrasses privatives (que tenen estan molt envellides i problemes de filtracions puntual) si que arribem al nivell d’estalvi energètic que necessitem; i resulta que l’import de la subvenció compensa l’increment de cost de l’obra, és adir, la rehabilitació de les cobertes i terrasses sortirà gratis a la Comunitat gràcies al ajuts a la rehabilitació.

Cal buscar sempre l’assessorament d’un tècnic primer i no anar directament a una constructora a demanar preu per una rehabilitació. Les constructores donaran preu a allò que se’ls demani, però poden no tenir tècnics dins el seu equip capaços de valorar altres problemàtiques de l’edifici que són més urgents de resoldre, de fer un anàlisi de consum energètic de l’edifici, d’estar informats dels requeriments de les subvencions vigents, etc.

Una parella jove acabava de comprar una gran parcel·la en una urbanització de Begues. Aparentment hi havia espai suficient per construir la casa dels seu somnis, però quan contacten amb nosaltres comencem a estudiar el lloc i veiem ràpidament que l’existència d’una línia elèctrica d’alta tensió té implicacions importants: més de la meitat de la parcel·la és a tots els efectes no edificable.

Això fa replantejar la idea que tenia la propietat i oblida a traslladar l’edifici al costat oposat on ells l’haurien volgut construir. Després de presentar-los diverses propostes i treballar-les conjuntament amb ells arribem a una proposta que els satisfà, fins i tot més que la seva idea inicial.

El cas demostra que l’assessorament d’un tècnic no ha de començar un cop comprada la parcel·la, sinó que amb el tècnic se li hauria de demanar assessorament durant el procés de copra. En aquest cas el problema de les limitacions que implicava la línia elèctrica no va ser un problema, ja que es va trobar una proposta que va agradar a la propietat, però en altres pot no ser així i la inversió feta en la compra de la parcel·la acabar sent un mal negoci.

L’edifici, amb 11 plantes sobre-rasant i 4 habitatge per planta, per tant una gran quantitat de llars i d’habitant, disposava d’un ascensor, però no garantia la plena accessibilitat per dues raons: no tenia parada a la planta sobreàtic i l’arrencada a nivell de planta baixa es produïa després de pujar un tram d’escala de 16 graons.

L’objecte del projecte era baixar la parada de l’arrencada de l’ascensor a nivell del carrer (fet que implicava l’enderroc del primer tram d’escala i la seva reconstrucció en un altre posició) i generar una nova parada a la planta sobreàtic (fet que implicava enderroca la sala de màquines existent i tornar-la a construir una planta més amunt). I totes aquests obres s’havien de fer compatibles amb l’entrada i sortida dels veïns, que lògicament no van abandonar l’edifici durant la seva execució.

Una parella jove amb un fill apunt de néixer acabava de comprar aquest habitatge i volia reformar-lo completament. La distribució existent majoritàriament es mantenia ja que era força funcional, fent-se únicament petits canvis en un dels banys per engrandir-lo.

La dificultat, més que la reforma en si, era que la propietat no podia fer un seguiment exhaustiu de l’obra, escollint acabats i detalls “sobre la marxa” com es fa habitualment, i aquesta feina va ser prèvia. Implica moltes més hores de treball previ, però permet que el promotor es pugui desentendre després de l’obra amb la seguretat de que gairebé tot ha quedat prèviament decidit.

L’obra va optar a uns ajuts a la rehabilitació per la millora de les fusteries exteriors existents, que es van substituir per unes noves d’alta eficiència energètica. Vam encarregar-nos de tots els tràmits relacionats amb la sol·licitud dels ajuts (tràmits molt pesats i lents) i passats uns mesos es va aconseguir l’objectiu de cobrar els ajuts.

La propietat acabava de comprar aquest habitatge i volia obrir la cuina a la sala-menjador per crear un únic espai i dotar de llum natural a la cuina, que originàriament ventilava a través d’un pati interior bastant fosc.

El problema principal de la reforma és que per aconseguir unir els dos espais calia executar un apreuament d’una paret de càrrega. L’enderroc parcial d’una paret de càrrega té una certa complexitat tècnica, tant pel que fa al disseny i càlcul dels reforços a executar, com a la pròpia execució dels treballs. Però tractant-se d’un edifici plurifamiliar en règim de divisió horitzontal existeix una dificultat afegida, que és obtenir el permís de la Comunitat de Propietaris per intervenir en l’estructura de l’edifici (regulat al Codi Civil, llibre VI). La clau per obtenir aquest permís és l’acompanyament que pot fer el tècnic, en aquest cas nosaltres, assistint a la reunions de la Junta de la Comunitat on es tracti la sol·licitud d’aquest permís per explicar la proposta i resoldre els lògics dubtes que tindran la resta de copropietaris, demostrant en tot moment la seriositat i el rigor tècnic amb que es durà terme l’actuació. En aquest cas la Comunitat va donar el permís i l’execució de l’apeuament va ser un èxit.

L’edifici, de principis de segle XX i de gran bellesa, tant pel que fa a la façana, com a les zones comuns, en especial el vestíbul, tenia un greu problema: existien tres graons de pujada i cinc de baixada previs a l’arrencada de l’ascensor. Dit així podria sembla senzill enderrocar-los  fer una petita rampa de baixada fins l’ascensor, però tal com hem explicat el vestíbul és molt ric en decoració i disposava d’una porta interior de gran bellesa, situada just al punt més alt, al replà superior dels graons.

Després de molt treball de despatx, buscant les millors opcions per garantir la plena accessibilitat i alhora no desmillorar el vestíbul, arribem a una proposta que presentem als tècnics de Patrimoni de l’Ajuntament. Amb ells s’arriba a una proposta de consens i podem acabar la redacció del projecte. El resultat final és un vestíbul preciós, que manté l’esplendor del vestíbul original, però sense barreres arquitectòniques i on difícilment un no entès en la matèria serà capaç de descobrir les reformes que s’hi han fet. La clau ha estat fer un bon projecte, però també comptar amb industrials i artesans de qualitat, capaços de reproduir les tècniques originals de l’època de construcció de l’edifici.